Que és l'animació sociocultural?

Anàlisi del text de José M.a Barrado Garcia, "LA ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL, UN ESFUERZO DE ACLARACIÓN" publicat per el Centro de Cultura Popular.

Partint de que la cultura com a concepte aplicat en l'animació sociocultural té dues visions:   

[Antropologia] Conjunt de costum de maneres d'entendre el món i relacionar-se que caracteritza un col·lectiu humà.

[Global] La creació i manipulació(usar) símbols per a la creació de cultura social o individual, les activitats culturals transmeten valors que modifiquen les relacions i interaccions socials.

Recolzant-nos en el concepte universal unificat sota l'empara de l'UNESCO, que entén “ l'animació sociocultural és el conjunt de pràctiques socials que tenen com a finalitat estimular la iniciativa i la participació de les comunitats en el procés del seu propi desenvolupament i en la dinàmica global de la vida sociopolítica en què estan integrades” com es pot llegir en la pàgina 22 del text què estem revisant.

Podem concloure que l'animació sociocultural (SC) és una eina de reflexió sobre la realitat i per això s'incita a participar en l'activitat, més que simplement ser mers observadors/consumidors de la cultura. Hem de fomentar l'autoorganització de les persones i dotar d'autonomia al propi projecte, perquè no depenguen que funcione d'una persona.

Aquest document, concrétament a la pàgina 14 ens fa referència al model pedagògic de Freire.

“Entre l'agent i els destinataris, on el segon és un recipient en el qual el primer va introduint els seus ingredients: una mica de manualitats, un altre poc de formació social, uns additaments d'idiomes, uns altres d'expressió corporal i un colorant d'història i creativitat.

Aquest recipient va sent omplit com si l'animació sociocultural fora la conseqüència d'una suma de coneixements resultats d'unes donacions i especialitats que es consideren «imprescindibles». El resultat és l'educació en la passivitat i l'adaptació que obeeix a una concepció de l'home com una cosa buida, que no sap res i cal anar omplint i instruint amb els additaments fonamentals per a canviar el món. A ell només li queda anar depositant aquests ingredients, memoritzar-los, arxivar-los, classificar-los i repetir-los. Si encara el col·lectiu té inquietuds o impaciències per altres continguts, és necessari desenvolupar la tranquil·litat que «això vindrà més tard», «està previst en el programa», «l'important ara és això». És el sotmetiment a un determinisme exterior impost a les realitats quotidianes que afecten el grup humà i immobilitzen el dinàmic.”