UNA PERSPECTIVA PROCESSUAL I COMUNICATIVA EN LA PLANIFICACIÓ SOCIOEDUCATIVA - Carles Monclús
L'objectiu principal d'aquest escrit és generalment deconstruir els models de planificació dins de l'àmbit social, socioeducatiu i sociocultural. S'ha de plantejar un debat, també, al pla social en allò referent a l'essència del que fem. Si ens basem en objectius quantitativament mesurables o si ens centrem en el que realment importa, que és el procés que ens condueix a aquests.
Sols des del que fem al dia a dia quotidia, podrem descriure com anem a fer-ho, i personalment, pense que les persones no s'han de veure reduïdes a un paper o a una taula de resultats. Les persones som dinàmiques, igual que el context on ens desenvolupem. Els processos cada vegada en són diferents, per tant trobe que una intervenció no sempre pot abordar-se des de l'acompliment d'X objectius. Cada persona duu el seu procés, i potser els objectius que jo acomplisc amb facilitat, a tu et duen més esforç; hi ha que educar des de la diversitat, però una diversitat real, que concebisca a cada persona com el que és, respectant la seua naturalesa i no encassellant-lo a una taula de finalitats tancades.
Diferents paradigmes educatius, diferents marcs conceptuals per a la planificació
Està clar que segons la perspectiva de la que partim, el nostre mètode va a veure's dirigit cap a uns resultats o cap a altres diferents; mai planifiquem neutralment, i això és una cosa amb la que s'ha de jugar.
Regint-nos per paradigmes, que és al que s'atèn a l'hora d'establir metes, punts de partida, actuacions concretes, etc., podem distingir entre:
EL PARADIGMA POSITIVISTA O TECNOLÒGIC
A través del qual es du a terme un treball automatitzat i exempt de valors. A què pot conduïr-nos açò? A la competitivitat, l'eficiència i l'efectivitat. Traslladat al camp de l'acció social, seria un treball mecanicista, on no s'acostariem de manera objectiva a la realitat, ja que aniriem condicionats pels nostres objectius professionals, que serien aconseguir resultats eficients. Partint d'ahi, el nostre procediment professional es basaria en buscar aquesta necessitat/carència, veure com suplir-la de manera ràpida i eficient per abaratir costos mitjançant una metodologia prestablerta, i avaluar si els resultats s'han acomplert satisfactòriament. Pura burocràcia, enenent que és amb PERSONES i amb PROBLEMÀTIQUES amb qui estem treballant. Estem obviant els processos i els anàlisis cognitius, considerats com no quantificables ni estudiables. Doncs això és el que som les persones, una continuitat de processos cognitius que ens condueixen on estem ara mateixa, i ens guien i ens condicionen en cada acte que realitzem. No podem ser quantificats, hem de ser compresos.
ELS PLANTEJAMENTS INTERPRETATIUS I CRÍTICS
Aquests dos paradigmes han sigut representatius en l'acció social, ja siga per dubtar si podem acostar-nos a la realitat de manera objectiva, o per acostar-nos a aquesta a través de les percepcions dels subjectes. L'experiència subjectiva de cada persona és única, per això no pot establir-se un sistema de medició alhora d'observar millores dins d'un procés. Com hem ressaltat abans, som dinàmics. Per tant, és ahí on juga el seu paper la interpretació subjectiva. I és que, com ja diu Monclús "qualsevol acció educativa és política i compromesa i les diferents perspectives i percepcions que tenen els subjectes de la realitat depenen de la seua posició políticosocial. En una societat desigual no hi ha lloc per a la neutralitat" (2015:5)
Es posa l'èmfasi en el procés i no en els productes d'aquest, i això fa que els subjectes es puguen empoderar d'aquest precís procés del qual en son protagonistes i no mers participants. Hem de voler i saber avançar cap a processos de planificació més oberts que comencen a tindre més en compte a altres aspectes, espais, interpretacions, possibilitats, controvèrsies, etc., de la societat actual.
A continuació podem trobar reflexada d'una manera molt detallada, la proposició d'una estructura de projecte així com les consideracions que hi ha que prendre per a la seua correcta realització i consecució, atenent de manera especial al paper que tenen els objectius, a la manera/metodologia que s'atèn per a aconseguir millorar aquesta situació problema, a la manera en la que poden relacionar-se correctament objectius amb avaluació i algunes aclaracions a mode de reforç per al montatge i finiquitat del treball en sí (pp: 6-19)
Per finalitzar, i a mode de conclusió l'autor obre les portes cap a un qüestionament crític de les actuals formes de planificació dins l'acció social, de la qual ha format part quasi tota la vida. I proposa així un trencament amb la metodologia convencional que situa a les persones entre indicadors i resultats, i que fa pedre l'essència i la naturalesa de la nostra vocació. No podem perdre'ns entre papers, entre qüestionaris, entre sol·licituds... Hem de ser la força per canviar les maneres de fer, sols així aconseguirem nous resultats.
Mireia :)
Comentarios
Publicar un comentario