El concepte de cultura i l'animació sociocultural

Per dir-ho d'alguna manera, el concepte de "cultura" és un concepte que es por abordar, segons el context comunicatiu, la perspectiva de cada persona, la disciplina o el paradigma que estem fent servir o el moment històric en què s'empre, de variades i diferents maneres. 

El que se pretèn des de l'animació sociocultural, és prendre atenció a cadascuna de les definicions i significats de la cultura per a veure quina s'ajusta més a la nostra tasca. El primer pas per a apropar-nos a aquest coneixement sobre el concepte de la cultura, és realitzar el procés de separació entre allò cultural, entre allò natural, per dir-ho d'alguna manera. Simplement atendre a tot allò que haja sigut transformat per agents humans.

La concepció il·lustrada o humanista de la cultura

El que ara per ara i de manera general, s'entèn per cultura, fa referència a una concepció on el contingut cultural s'adquireix de manera individual i en matèria de història, ciència, literatura, etc. per mitjà d'haver llegit, estudiat o viatjat. Cal destacar que aquest contingut cultural s'atribueix als alts estatus, de manera que s'entèn que la gent d'una posició més privilegiada ja és posseïdora d'aquesta cultura i que per tant, no l'ha d'adquirir en sí mateixa. 

No deixem de banda la concepció de la cultura com un mesurador nacional o territorial del nivell de desenvolupament artístic, industrial, social; de la forma de vida, costums i tradicions d'un determinat espai; i de la pròpia societat de la que és referència.

Aquesta és una variant anomenada cultura cultivada ja que són coneixements que s'obtenen de manera individual. Per a Ander-Egg suposa un aprenentatge il·lustrat; al remat açò permet dividir la població entre cultes i incultes, distinció gens representativa ja que és una qüestió de possibilitats, i en molts casos la població no en podia accedir al contingut cultural, quedant així associat a les posicions més privilegiades de la societat.

Dins d'aquesta concepció humanista de la cultura, hi ha una forta restricció cultural, ja que sols mereixien ser cultura certes activitats humanes, vinculades a facultats humanes nobles i referents a l'excel·lència artística o a figures emblemàtiques dins de les societats.

La cultura s’adquireix per entrenament i educació, és un procés que fa avançar als éssers humans i els pobles des de la incultura fins a la cultura i civilització. Aquest concepte de cultura s’ha construït als països europeus i identifica les pròpies formes culturals occidentals amb la cultura i naturalesa humana universal. És per tant una visió etnocèntrica de la cultura. (Ander-Egg, 1997)

Des d'aquesta visió, cultura és òpera, art, pensament filosòfic europeu, música clàssica, etc. Com és de saber, des de l'animació sociocultural no partim d'aquesta idea de cultura, però cal tindre-la en consideració per a poder establir una diferenciació clara i concreta del que significa per a nosaltres.

La concepció antropològica de cultura

 Des d’aquest punt de vista la cultura és constitutiva de l’ésser humà. És a dir, que necessitem completar-nos mitjançant la cultura. 

En resum, la cultura des d'aquesta perspectiva fa referència a un procés social d'aprenentage que naix de les relacions socials, i que engloba coneixements espirituals, materials, emocionals i intel·lectuals que ens diferencien d'altres grups socials. No sols abarca matèries artístiques, sinò que també fa al·lusió a sistemes de vida i de valors que configuren el sistema al que perteneixen; les seues tradicions i costums, així com la llengua pròpia de cada grup social, els signes i símbols amb els que ens fem entendre.

Per tant, entenem la cultura com el conjunt de cultures que els grups socials posseeixen; però no hem de considerar de manera diferent i separada a cada grup, ja que en aquesta època globalitzada on tots estem intercomunicats i interrelacionats resulta cada vegada més difícil parlar de societats homogènies i diferenciades de les altres. 

Dins d'aquesta concepció de cultura, Ander-Egg (1998) distingeix entre cultura cultural i cultura constructiva, les quals es diferencien en que la cultura cultural adquireix una posició més tradicional i conservadora de les tradicions, i la cultura cultivada fa referència a una cultura projectada cap al futur i que evoluciona i se transforma de manera natural.

En definitiva, l’animació sociocultural ha de treballar perquè les persones, els ciutadans i les ciutadanes siguen un element actiu en la construcció i reconstrucció de la pròpia cultura.

La cultura com un sector d'activitat econòmica

Aquesta idea ha derivat generalment de la gestió cultural, que engloba la producció de béns i serveis culturals d'una manera enfocada a l'àmbit lucratiu de les empreses públiques o privades; és a dir, una cultura enfocada al consum, d'una manera mercantil i creativa. 

Des de l'animació social optem sempre més per les motivacions creatives de la cultura, ja que no tot el contingut cultural és motiu de comerç. 

Aquest sector d’activitat cultural disposa d’institucions específiques (regidories, conselleries, museus, acadèmies...) i agents privats ( productores, editorials, companyies teatrals, associacions....) que estableixen determinades relacions de poder i entren en conflicte moltes vegades en funció dels models culturals que defenen.

D'alguna manera el camp cultural es nodreix dels símbols i significats presents en la societat i simultàniament està transformant permanentment aquest univers simbòlic.

El concepte de cultura des de l'animació cultural ara i ací

Per a tindre una visió global, hem de saber integrar la idea antropològica i la idea transformadora de la cultura amb la idea de la cultura entesa com les pròpies activitats culturals. La cultura és a la vegada un univers simbòlic i de significats compartit per una comunitat o grup humà, i un camp o sector de l’activitat humana centrat específicament en la manipulació i ús de símbols que es nodreix d’aquest univers simbòlic i el transforma.

Com a animadors, hem de procurar que les persones participen activament en la reconceptualització i transformació de la cultura i que participen en les activitats culturals; on l’acció estarà orientada tant a la reconstrucció de l’univers simbòlic col·lectiu com a l’organització i promoció d’activitats culturals i artístiques.

Tanmateix, no podem fer costat al contingut ideològic i de valors que té la cultura; les activitats culturals no són neutres, ja que transmeten una manera d’entendre el món de manera emancipatòria o alienant per a les persones, hem de treballar per una cultura ètica per a la convivència i la creativitat compartida, la qual podria basar-se en els aspectes següents:

• la no-violència (que comporta respecte a la vida)
• la igualtat (que comporta respecte i ajuda mútua)
• la solidaritat (justa i autèntica)
• i la tolerància (transparent i plural)

I l'animació sociocultural en relació amb la cultura?

L’animació comparteix metodologia i tècniques amb la sociologia, el treball social, l’educació social, la pedagogia, l’antropologia, etc.; però no és una ciència social. Es nodreix d'elles, però no ho és, de manera que no podem parlar d’una metodologia específica en l’animació, ja que l'animació no té com a objectiu explicar cap camp de coneixement, ni esbrinar cap marc teòric normatiu, per exemple.

El que vindria a ser l'animació, a grans trets, són totes les accions que poden tindre com a objectiu promoure la participació activa de la ciutadania en els seus processos de canvi i millora com a societat, desenvolupar la comunicació i la integració per a estructurar la vida social, per a així poder sentir-se partícips en la dinàmica global de la vida sociopolítica de la que en formen part.

En definitiva, l'animació cultural és un model d'acció i d'intervenció fortament lligat al concepte de participació i al de l'autonomia dels subjectes per a que ells i elles mateixa passen a ser agents actius i subjectes de l'acció. 

Quin és el paper de l'animació cultural? En primer lloc promoure el lliure i real accés de tota la comunitat a les activitats programades, per a la qual cosa s'hauran d'entaular nombroses ferramentes intel·lectuals per a que ningú no se senta exclòs/a, així com la possibilitat de que les persones puguen crear i difondre el seu propi contingut cultural com a mitjà de la millora de les seues condicions de vida.

“L’animació sociocultural és un fenomen d’actualització, vivificació i participació en la cultura, tractant de fer-la assequible al major nombre possible de ciutadans i que pretén fer intervenir activament i conscient a tots els receptors no només en l’actualització sinó també en la creació de cultura.” Sanvicens, Merino, Puig i Trillas (1988)

Mireia