La animación sociocultural, un esfuerzo de aclaración - Jose Mª Barrado

1. Serem una moda?

Cert és que, últimament l'animació sociocultural pot haver-se posat de moda, però, si anem més enllà d'aquesta idea simplista, podem veure que en realitat estem recuperant el nostre espai com animadors socioculturals en la vida de la societat. Espanya ha atravessat i ecara ho fa, moments, situacions i circumstàncies particulars els darrers anys, motiu més que suficient per a reconèixer el valor que la cultura pot tindre en aquest precís moment i endavant. 

A pesar de tot això, la cultura no obstant pot veure's enfocada de diferents maneres; la primera fa alusió a una cultura empoderadora i referent en quant a emancipació col·lectiva, i l'altra fa referència més bé a la idea de cultura com un element diferenciador amb, probablement un component classista, ja que es percep aquesta com un factor de tases i inversions, reduït a l'oci i al temps lliure. D'ací es d'on sorgeixen la visió d'una cultura subjecta a l'oferta i la demanda, i la visió d'una cultura com a element regenerador de les societats, amb una funció global i revolucionària.

2. Allò que NO és animació sociocultural

NO som educadors mecanicistes ni culturalistes

L'animació sociocultural, entre altres coses, entaula una acció educativa totalment necessària en allò referent a manualitats, formació social, formació en idiomes, expressió corporal, gestió d'emocions, habilitats socials, etc. de manera divertida. Però si  açò no es du a terme de manera dinàmica i didàctica, seguim formant ovelletes per al ramat. 

Des de l'animació sociocultural s'ha de fomentat l'originalitat, el dinamisme, la vitalitat de cadascuna de les persones per a que se puga desenvolupar per si mateixa, i no impartir-los una formació reglada, encara que útil, i no tirar cap a la passivitat d'un alumnat buit. 

NO som popularització

L'animació sociocultural, valga la redundància, no ha de basar-se en una imposició directa del contingut cultural, més bé s'ha de basar d'alguna manera en el propi interès de cada ciutadà i cada ciutadana per ampliar el seu ventall de coneixements i de continguts culturals. 

És ací d'on sorgeix el concepte de "democratització cultural", que existeix en contraposició al de "democràcia cultural", i que es basa generalment en això: difondre certs continguts culturals a una societat determinada, sense preocupar-se per si aquesta societat vol o té els mitjans per a crear el seu propi contingut cultural.

NO som un entreteniment

Amb el temps, els recursos del que abans s'entenia com oci i temps lliure, com són la ràdio, anar a passetjar, anar al cine, la televisió, anar al bar, en certa manera es van quedant obsoletes o comencen a generar una necessitat de canvi, de fer coses noves, de crèixer com a persona, de descobrir món.

El que amb l'animació sociocultural se vol aconseguir, és traslladar la idea d'oci i temps lliure a un context en què, per exemple, poder ser conscients de la generació de residus a les manualitats, poder gestionar les nostres emocions i sentiments mentre realitzem un joc, dur a terme un grup de discussió feminista després d'alguna pel·lícula antiga, per veure en què podem millorar la nostra societat, etc. 

Poderm enfocar l'animació sociocultural cap a l'oci únicament? Clar que sí, però sempre amb un cert grau de perspectiva, de consciència i de consideració amb el planeta i sobretot amb la societat, tenint sempre clar que no estem duguent a terme un simple entreteniment i que realment ens està servint per a alguna cosa més.

NO som la utilització de tècniques assèptiques

Amb açò recalquem la idea de que el que realitzem al nostre espai laboral i educatiu, no són simples activitats planificades i impartides sense més. Les activitats d'animació sociocultural d'han d'enfocar des d'una perspectiva utilitarista, que genere dubtes o que els esclarisca, però al remat que ens faja despertar i pensar el per què de les coses, com poder fer-les millor i com aplicar això a la meua vida cuotidiana; sinò perdem el sentit. 

I és que com diu Barrado < La utilización mecánica y simplista de cómo saber hacer muchas cosas no deja de ser un barniz más bonito, pero nada movilizador... >

NO som sols una acció generosa

Cert és que tenim un fort component voluntari i vocacional, però hi ha que donar-li molta més importància a la idea de que, si no se realitzen de manera conjunta accions a través de la suma de recursos humans, ecoòmics, tecnològics, socials o culturals, anem a estar contínuament depenent de la sort, i xafant en fals.

NO som una suma d'accions inconnexes, ni TAMPOC un calendari d'activitats

Existeix una percepció molt equivocada sobre el que són les programacions i les dutes a terme de les  activitats. I és que si alhora de la seua creació o constitució no s'adquireix una perspectiva de conjunt, amb unes metes fixades a seguir, el procés cultural i d'animació comença a perdre el sentit. Hem de traslladar l'esperit revolucionari i transformador fins a la més xicoteta acció del nostre dia; sols així podrem, de veres, empoderar a la ciutadania. 

NO som una política institucional asfixiant

Moltes vegades, les activitats programades des de les Administracions, no encaixen amb la realitat reformadora i associativa que des de l'animació sociocultural se vol promoure. És per això que es poden veure mermades les humils intencions i possibilitats d'una correcta acció cultural. 

NO som una mercantilització

Últimament s'ha volgut fer negoci d'una cultura i una acció cultural cada vegada més escampades pel territori nacional, fet que ha conduit a una modificació d'aquesta acció cultural amb l'objectiu simplificat de vendre. Amb aquesta pinzellada del que seria novament la cultura, ja se pot apreciar la gran quantitat de continguts morals i ideològics que es poden perdre pel camí, en un intent de guanyar i fer diners a partir d'una dedicació insuficient al contingut cultural vàlid d'aquestes activitats. I amb vàlid se vol expressar la idea d'una cultura transformadors i amb consciència i perspectiva global. No pot quedar-se tot reduït a la llei de l'oferta i la demanda.

3. Característiques de l'animació sociocultural

Relació entre animació sociocultural i projecte de cultura i societat

La cultura i la vida social no poden veure's de manera separada, encara que a l'actualitat els i les ciutadanes veuen de vegades impossibilitada la seua participació en la cultura per motius polítics, laborals, econòmics o de dependència. I és per això que l'acció cultural s'ha d'enfocar des d'una perspectiva innovadora en quant a la incorporació de nous valors culturals, nous humanismes front a la cultura tradicional, molt influenciada políticament i sobrepassadament mediatitzada.

L'acció sociocultural com element transformador

Els caràcters promocional i reivindicatiu de la cultura adquireixen una gran importància en el procés educatiu, però s'ha de tindre clar que no estem ací per a canviar ninguna situació, sinò per a crear recursos i mitjans i establir les millors condicions socials per a fer-ho. Hem de fugir del paternalisme tradicional i de les intervencions amb persones buides i passives per a que ells i elles mateixa comencen a ser agents actius del seu propi canvi i del seu propi desenvolupament. 

Animació sociocultural i participació

L'animació sociocultural és per a TOTES, però hem de tindre clar que les persones a les que més beneficis pot aportar, és per a aquelles que atravessen situacions complicades, conflictives, exclussives, en definitiva situacions adverses que hagen pugut sortir d'alguna problemàtica. 

Açò vol dir que com a societat, encara ens queda un fort procés deconstructiu per a fer evolucionar la idea d'una cultura com element de consum, per a passar a un concepte de cultura entès des de la vessant de la participació i de l'expressió d'un poble que, a pesar del que puga parèixer o fer-se veure, està viu i es mou per millorar i per ser feliç!

Animació sociocultural i vida associativa

La finalitat última de l'animació sociocultural ha de ser la de generar noves xarxes de recolzament a partir de les activitats realitzades; és a dir, promoure la participació com a factor clau del canvi. Nosaltres, tant com a treballadors socials, com a educadors o com a persones, hem de promoure l'animació sociocultural de manera general, i sobretot de manera específica, en aquells sectors de la població que estiguen menys integrats, o atravessant situacions de vulnerabilitat o carència, per a que la pròpia activitat col·lectiva supose un alicient als problemes personals. 

D'aquesta manera s'aconseguiria arribar a una taxa de implicació, diversió i creativitat que garantira la creació i consolidació d'una comunitat molt més desperta i sensible, que reacciona a les transformacions socials i que n'és partícip!

Animació sociocultural com a procés

Per a que la ciutadania passe de ser un agent passiu considerat de manera buida, a ser un agent partícip i actiu en el seu propi canvi i millorament, s'ha de tindre en compte la importància de la capacitat crítica, la capacitat de poder analitzar una situació de manera transversal i integradora per a poder sentir-se responsable i implicat/da.

El segon concepte a tindre en compte és la capacitat organitzativa, que va de la ma de la realització d'accions, ja que sols d'aquesta manera aconseguirem incidir en la vida social per poder transformar-a en alguna cosa millor alhora que promoguem les relacions socials i humanes.

L'animació sociocultural és tamé ua pedagogia

Nosaltres, com a animadors, hem de ser conscients que ens queda un llarg i farragós procés en el camí a descobrir "com fer" animació sociocultural. Perquè això serà el que diferenciarà si una persona se'n va a casa pensant que ha aprés alguna cosa, o que s'ha sentit còmoda fora de la seua zona de comfort. Hem d'incidir en el COM.

Si ja és de saber que l'actitud avui en dia ho és tot, més encara hem de reflexionar sobre quina és l'actitud que transmetem a qui ens escolta, quina energia, perquè les relacions socials en certa manera són com un espill, rebem el que donem al remat.

De manera que, si adoptem una actitud asertiva davant la realitat, i ens reafermem en els següents principis, per descomptat que el nostre treball serà molt satisfactori:

- La cultura ha de passar de ser un bé de canvi, a un bé d'ús

- Evitar que la cultura i el contingut cultural es veja influenciat per certes capes socials, cultura pura

- Apropar el fet cultural a la realitat cuotidiana de la comunitat

- Entendre que el fet cultural és molt més que arts i coneixements

- Entendre la necessitat de fomentar la imaginació i la creativitat entre els diferents grups socials

- Promoure la democràcia cultural mitjançant la participació i la descentralització

4. Què és, aleshores, l'animació socioculltural?

El que, amb la lectura i enteniment d'aquest fragment podem extreure és que, la cultura, com moltes altres institucions socials que tenen la seua cabuda en l'espai vital dels ciutadans, realitza accions sistematitzades orientades a cobrir una necessitat i alhora un objectiu educatiu o didàctic, que ajuda a algunes persones que per circumstàncies de la vida es troben en situació d'exclusió, de vulnerabilitat o en perfecte estat, a millorar en algun sentit la seua existència. Ja que com hem mencionat abans, l'animació sociocultural som TOTES i és per a TOTES.