LLENGUA I CULTURA 👅👅 Assignatures Obligatòries

Sobre la classe del O8.1O.2O19 ✍️

Hui hem estat comentant algunes de les credencials acadèmiques o capacitacions lingüístiques que se’ns brinden per cursar la carrera en valencià,
segons quin tipus de grau hem realitzat. S’ha establert una comparativa, sobretot, entre el Grau en Magisteri i el Grau en Treball Social principalment,
i s’ha arribat a la conclusió de que vivim a un món globalitzat on les llengües segueixen siguent la millor manera de comunicar-nos amb la resta del món,
entenent que hem de preservar la diversitat i afavorir la interculturalitat de totes les persones, i per tant de totes les llengües.

Nosaltres, com a professionals, anem a trobar-nos amb un enorme llistat de persones les quals mai de la vida parlaràn sempre el mateix idioma. Abans que res
pense que hem d'aprendre a fer sentir còmoda a una persona, que al cap i a la fi sols intenta expressar-se. Hem de facilitar aquesta expressió, duent a terme una
escolta activa i una comprensió i empatia màxima; doncs hem de ser conscients de l'esforç que està suposant-li a l'altra persona expressar-se. Hem de portar a terme
una actitud assertiva i transformadora que promoga el progrès dins de les possibilitats de cadascú. Sols axí podrem progressar nosaltres també.

Al llarg de la història, hi ha hagut un fort procès de rebuig cap a la llengua. La nostra llengua. Des del 1700 aproximadament, s'ha anat impedint que la llengua s'obrega
camí cap a la seua pròpia evolució, inclòs ha arribat a penalitzar-se a qui l’usava en els cassos més extrems i radicals; i al remat se va arribar a crear una pròpia
consciència col·lectiva de que la nostra llengua és una llengua desprestigiosa, inapropiada, carent d'elegància i basta. La llengua dels llauradors, l'anomenaven. De fet a dia d'avui encara se senten persones que ho afirmen, siguent aquestes també, en termes generals, les persones que diuen que
resta classe emprar-la tant en públic com en privat.

Açò s'ha vist contínuament reflexat tant a la televisió, com al cine, a la premsa, etc. Però el que actualment, com a televident, em crida l'atenció, és la manera en la
que aquesta restricció lingüística es recrea a la sèrie televisiva "L'Alqueria Blanca", on, les persones, depenent de la seua procedència o de vegades inclòs del seu
nivell educaitu, fa emprar en menor o major mesura el valencià, substituïnt-lo pel castellà amb un irònic to classista que recolza la idea de que parlar el valencià implica
una inminent pèrdua de classe i d'status.

M'agradaria fer un incís per mencionar una cançó que en aquest moment està passant-se'm tota l'estona pel cap i crec, que pot resultar interessant i bonica per a l'ocasió. Pertany a un grup valencià que senc des de fa temps i que considere imprescindible si estimes i ets terreta 💜💜💜


Resultado de imagen de atupa llengua


I és que, en un país on tenim la sort de tenir quatre dialectes, no deuríem de promoure la competència ni l'odi entre ells! Una acció i varietat cultural tan gran i diversa no pot entendre's sinó des de l'orgull i el progrés cultural!

Atupa - Llengua

Per tal de complementar aquest contingut didàctic, s'ha visualitzat un fragment de la pel·lícula The educational missions.

Diem que té a veure amb el contingut tractat, ja que, contextualitzant-nos un poc, en Espanya als anys 30, quasi tota la població vivia en el camp i era analfabeta, en un sistema educatiu on els professors estaven esgotats i mal pagats; alguns inclòs penalitzats i perseguits. En aquesta època parlen de la misèria dels camps d’Espanya, fet pel qual una persona no se planteja començar a estudiar; saber llegir i escriure. El que realment era important era treure beneficis de la terra que donava de menjar a tot el poble.

A més a més, la població estava convençuda de que l’educació espanyola que se'ls intentava instaurar
NO ÉS la idea d'educació cristiana espanyola que molts transmetien. Hi havia una necessitat d'apropar
al poble al tresor de sabuduria nacional, no que feren novenes i que resaren!

Aquestes missions eduatives responien a la lliure ensenyança de la II República. FRANCISCO GINER DE LOS RÍOS, entre altres, va ser un dels pioners en la creació i la promoció d'un sistema educatiu
que gaudira de la lliure càtedra, i que no havera de traure compters a l'esglèsia ni a la religiositat vigent per
a conduir les seues classes. Aquesta idea es va materialitzar en l'any 1876 amb la fundació de la INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA, la qual tenia la intenció de reformar l'educació en tots els nivells.

Certament hi havia que aplegar a les aldees i alfabetitzar-les per a poder així alcançar eixe estat de modernitat en el que vivien els altres estats europeus. 

Resultado de imagen de II REPUBLICA española EDUCACION

Imatge d'una aula escolar de la II República a Espanya (1931-1939)

La II República va reunir als mestres per a inculcar-los el nou estil de docència que deixara l'acartonament i la por en el passat per a transformar-se en una eduació participativa i reformadora; ja que fins aleshores les escoles varen estar abandonades i en desinterès.

En un primer moment se podria dir que l'educació transformadors no va tindre molt d'èxit. Això va ser perquè corria la necessitat de que tant xiquetes com xiquets treballaren al camp amb el bestiar; però si medim a grans trets, l'absentisme se pronunciava més en les xiquetes. Açò també implica un fort component masclista i patriarcal que aleshores, estava molt instaurat a la naturalesa intrñinseca de les famílies, on les dones s'encarregaven de la casa i dels cuidats familiars sempre dins de l'àmbit privat, mentre que els homes es desenvolupaven en l'àmbit més públic i per tant, més social.

♂ ♀

El que se pretenia aconseguir amb la visualització d'aquest fragment de pel·lícula, és la idea de fer entendre a la societat la importància de fer arribar la cultura a les persones.

I per a la memòria, una gran frase d'Atupa - Poble, que sempre guardaré al record...

... vull fer del MÓN un POBLE millor 🌎🌎🌎

Algunes fonts interessants que visitar:






Comentarios

Entradas populares