El funcionament operatiu d’un grup. Presa de decisions, cooperació i superació de conflictes.

La cohesió del grup està supeditada a les relacions internes i externes del propi grup; així com, a la relació dels treballs exercits o les funcions atribuïdes a cada persona. La presa de decisions implica que l'individu prenga consciència que és millor per al grup enfront dels seus interessos particulars, però sense que es vulnere la seua identitat cultural i social com a persona.

Els factors que influeixen en la presa de decisions son:

➡Identitat: Qui sóc jo respecte als altres?

➡Poder: Qui controla la situació? Quina influència tinc?

➡Objectius: Quines són les meues necessitats i quines concorden amb el grup?

➡Intimitat: Sóc volgut i acceptat? Em sent còmode?

El método més democratic, inclusiu i efectiu per a la presa de decisions es per acord o consens. aquesta situació es dóna, quan es pren una decisió després d'haver-se donat a tots la possibilitat de discutir detalladament els diversos aspectes del problema fins que finalment tots arriben a un acord en què la decisió proposada és la més beneficiosa per al grup. Aquells membres del grup que no hi estan d'acord, la recolzaran i la portaran a terme, ja que han accedit a la proposta perquè se'ls ha donat la possibilitat de fer valer la seua opinió.

Distints passos que porten a un grup a prendre decisions sobre la base de l'acord

1. A l’hora de definir un problema, tenim que sentir totes les veus i ajuntarles en un “ gran problema” que afecta a tot el grup, analitzar totes les conseqüències i abordarlo am perspectiva comunitaria.
2. La pluja d’idees on totes les persones exposen solucions per pal·liar els problemes presents al grup.
3. Anàlisi de les solucions proposades, confrontant les idees del grup amb estudis i consultes a experts.
4. El compromís del grup amb les solucions acordades. Aquesta fase si no es treballa adequadament pot afectar a la cohesió del grup.
5. La planificació i execució de les idees a implementar per afrontar els problemes del grup.

La Cooperació

Tenim que promoure la sinérgia i evitar  la competencia entre les persones del grup. Per a que la cooperació siga eficient els membres tenen que aceptar unes normes de funcionament intern. A continuació exposem una taula elaborada per Monclus, C. on es reflecteixen suposats de situació de competició i de col·laboració.

Conductes positives de l'animador per tal d'afavorir la cooperació

Hen de fomentar les conductes al grup que proposen experiències d'aprenentatge, afavorir la conducta cooperadora. Procurar que les necessitats individual es realitzen mitjançant la consecució dels objectius del grup.

Superació de conflictes

“Conflicte psic Situació entre les tendències o els interessos d’algú i les imposicions externes. soc. Relació destructiva entre grups socials a causa de la col·lisió d’interessos, de valors, …” ( Diccionari Valencià. Ed. Bromera)

Símptomes generals de conflicte

•Les persones es mostren impacients uns amb els altres.

•S'ataquen les idees i els arguments s'exposen amb violència.

•Els membres es neguen a cedir  i s'acusen mútuament de no entendre el veritable problema.

•Es produeixen atacs a nivell personals.

•El to de la conversa es desfavorable a la cohesió del grup i les seues capacitats.

•Les persones contradiuen les propostes de l'animador sociocultural.

•Els membres tergiversen o infravaloritzen les contribucions dels demés.

* ELS CONFLICTES, SÓN SEMPRE NEGATIUS?

La paraula crisi en japonés (*危機=*kiki) està composta pels caràcters *危=»perill» i *機=»oportunitat». Davant d'aquesta evidència es podria afirmar que la cultura japonesa en el seu caràcter sempre intenta buscar maneres d'extraure algun benefici davant situacions dificultoses.

Com l'educador pot oferir una conducta positiva enfront als conflictes:

•Aprenent del conflicte i enfrontar-se als conflictes de manera positiva.

•Crear un clima de recolzament i confiança, fomenta les postures que busquen solucions i no alimenten el conflicte.

•Mai reaccionar adoptant una postura més autoritària.

•Escoltant i convidant a parlar activament a totes les veus.

•Donar resposta als sentiments que s'oculten darrere de les paraules.

•Resaltar la necessitat de diferenciar entre els interessos particulars i el problema del grup.

•Dotar el grup d'una estratègia de resolució de conflictes.

Estratègia en la resolució de conflictes

Han de participar totes les persones en els següents pasos:

1. Definir els problemes. 

2. Dimensionar el problema i centrar el conflicte. 

3. Descriure el procés que ha originat la conducta problemàtica.

4. Buscar possibles solucions tant a nivell Individual com col·lectiu.  

5. Aportar propostes de solucions sense fer valoracions.

6. Valorar i escollir la millor proposta.

7.  Elaborar una fulla de ruta que siga el guió de la solució.

8.  Repartir les responsabilitats de supervisió i les tasques a realitzar.

9. Temporalitzar les tasques.

10. Avaluar els resultats i les conseqüències que se han generat arrel de les propostes implementades.