CONSTRUINT LA CIUTADANIA JUVENIL. Marc teòric per a les polítiques de joventut i ciutadania
En el pla actual, s'ha de dur a terme un procés d'autoconeixement on determinar de quina manera s'han de desenvolupar les politiques de joventut; ja que als temps que corren, considerem que, com indica Jorge Benedicto "s'ha de facilitat la transició al mercat de treball i desenvolupar la seua ciutadania activa".
Ha d'existir una preocupació real pels joves d'avui, i no pas pels adults de demà. Reflectir i cobrir les seues necessitats al món actual, no al món del que van a formar part en un futur no tan llunyà. De manera que per a açò, s'han de saber vincular correctament els conceptes de juventut i de ciutadania de manera conjunta, sols així podrem conèixer i aprofundir molt millor en la immensa pluralitat juvenil que es dóna a l'actualitat.
Per tant, aquesta figura del jove i ciutadà, és sobre el que s'han de construir les nostres polítiques de juventut. No obstant, cal destacar que no convé centrar-se exclusivament en els aspectes laborals i educatius per a formar part de la ciutadania, sinò que més bé el que s'hauria de dur a terme un procés d'adaptació a les responsabilitats i obligacions que ens depara la vida adulta, donat que la majoria dels joves atravessem nombroses crisis existencials en relació a aquest gran canvi d'etapa abans de passar a ser ciutadans "complets".
I és que, com ja deia Benedicto "L'aprenentatge consistia bàsicament en la repetició canònica d'una sèrie de models
perfectament codificats, seguint les normes d'aquells que posseeixen determinades habilitats i als quals se'ls reconeix la capacitat d'actuar pel seu compte. Mentre s'és
aprenent, es viu tutelat pels altres, s'és dependent" (2011:14-15), i ara, en un món on se'ns aboca cap al progrés, trobem que moltes vegades no n'estem preparats per a afrontar-ho, ja que en certa forma sempre hem assumit la posició de dependent.
En aquesta nova etapa ens mou la incertesa, el desamparament, la desprotecció. El "no tenir una meta fixada". Ja has acabat els teus estudis i ara s'espera tot de tu, has d'estar preparat per a donar-ho tot de tu mateixa, i això pot ser de vegades ens supera; perquè en comparació amb èpoques anteriors, és cert que tenim moltes més oportunitats, però si bé tenim també molts mes riscos, que van de la ma d'una societat i un sistema socioeconòmic en constant evolució i canvi.
De manera que seguim amb la incertesa de l'etapa adulta. Prendre decisions de manera constant, les quals afecten en major grau a la nostra vida que abans. Estem al capdavant de la nostra vida, i crec que és això el que moltes vegades ens bloqueja. És per això que des de les polítiques públiques i de juventut s'ha d'impulsar i fomentar la participació juvenil per tal de crear un sistema d'atenció i recolzament molt millor. Però segons Benedicto "molts joves afirmen que les iniciatives institucionals no
responen ni a les seves necessitats ni a les seves característiques, i a més no els
ofereixen possibilitats reals d'adoptar posicions protagonistes" (2011:26)
Jo personalment trobe que seria més adient començar a incloure aquesta perspectiva d'independència i autonomia personal des de les aules, des de ben temprana edat. Personalment atravesse aquesta etapa i considere que no hem estar completament previstos del que se'ns venia. L'etapa estudiantil i universitària poden descentrar el teu focus d'atenció i desinhibir-nos del que realment importa, per això considere necessari tindre present aquesta perspectiva, aquesta possibilitat i aquest moment de la nostra vida present sempre, perquè és una cosa a la que totes hem d'aprendre a fer-li front.
I trobe que, molt ben dit, segons Benedicto:
<<L'acció dels poders públics ha d'estar enfocada bàsicament a crear oportunitats perquè
els joves puguin anar accedint a nous espais d'autonomia que els permetin decidir
l'orientació i el ritme a seguir en els seus projectes de futur i desenvolupar la seva
capacitat d'acció participativa.>> (2011:30)
És des de les polítiques públiques i des dels poders públics des d'on s'ha de promulgar l'essència dels més joves de cara al futur adult, de manera que si aquests dos organismes comptaren amb la plena i real participació juvenil aconseguirien molt millors resultats, així que en les nostres mans està el progrés i les oportunitats, hem de desprendre'ns dels models als que estem acostumades i crear-nos el futur que nosaltres preferim, al remat d'això s'ha tractat tota la vida :)
Lectures complementàries:
Mireia :)
Comentarios
Publicar un comentario