El joc com a eina eductiva.
Com assenyala l’autor, Oriol Ripoll, el joc presente una rellevant dualitat, que cal conéixer. Per una banda, és, en si mateix, un recurs educatiu, mitjançant el qual podem treballar valors, HHSS, idees... Tanmateix, resulta un objecte d’estudi extraordinari.
La diversitat del joc és amplíssima, depenent de l’espai on es desenvolupe, les persones que interactuen, lavessant que el caracteritze... i cadascuna d’aquestes propostes suposa una nova via d’estudi. Però, totes les propostes lúdiques, com a recurs educatiu, han de partir d’un objectiu clar. Segons aquest objectiu triarem i adequarem la resta. Aquestes observacions semble lògiques, però habitualment les i les docents participen d’una formació, on aprenen dinàmiques que mecanitzen i reprodueixen, sense tindre en compte els objectius.
En altre ordre de coses, quan els jocs no persegueixen fomentar el coneixement, es poden modificar tantes voltes com siga necessari. Un clar exemple el trobem als jocs i cançons tradicionals, que presente diverses versions.
A l'hora de fer ús d’un joc amb intenció educativa, ens trobem amb preguntes clau, com ara, què és un joc? Quins són els elements que interactuen o configuren l’evolució d’un joc per obtenir un resultat o un altre, depenent de la situació? Entre altres qüestions.
En aquest sentit, el primer a tindre en compte són els paràmetres socials que fonamenten el joc. Primer, el protagonisme de les persones que juguen, per a identificar si estan jugant o no. Segon, ha de ser necessàriament lúdic, divertit. Tercer, el joc presente un propòsit clar, juguem per arribar a un punt, o per aconseguir una meta, clarament predefinida. En paraules de l’autor el joc compleix el trinomi: «llibertat, plaer i finalitat en si mateixa».
D'igual manera, el joc ens acompanya al llarg de tota la vida. Hi ha un joc per a cada moment i cada etapa vital. Hi ha jocs per a tots els públics, per a jugar en equip o individualment... No obstant, el joc va més enllà. Possibilita cert aprenentatge, assolir habilitats específiques, determinades. Per tot allò, l'educador o educadora ha de conéixer les característiques, demandes i necessitats de cada grup, per a poder plantejar un joc adient.
Una altra qüestió interessant són les relacions, les interaccions que es desenvolupen mentre juguem. Per exemple, com podem fomentar la cooperació i la no competitivitat; la inclusió o la intercultural mitjançant certes propostes lúdiques, conscientment orientades. És a dir, en cada mena de joc, podem assolir uns valors o actituds concretes.
Als menjadors, escolar, per exemple, trobem una predisposició, privilegiat, amb unes característiques, socials i espacials, que caldrà tindre present per a programar les propostes lúdiques.
Per altra banda, fonamental a l'hora de posar en pràctica un joc és l’avaluació. En aquest sentit, cal registrar acuradament les dades, per tal de conéixer la informació que ens ajudarà a saber si hem assolit els objectius, així com l’opinió de les persones participants.
L’autor proposa analitzar els jocs digitals baix el mateix criteri abans assenyalats. Igualment, com a cloenda de l’article ensrecordar que un joc només és educatiu si presenta una intenció i objectiu educatiu. En aquest sentit, cal conéixer i comptar amb els elements, recursos i criteris necessaris.
La diversitat del joc és amplíssima, depenent de l’espai on es desenvolupe, les persones que interactuen, lavessant que el caracteritze... i cadascuna d’aquestes propostes suposa una nova via d’estudi. Però, totes les propostes lúdiques, com a recurs educatiu, han de partir d’un objectiu clar. Segons aquest objectiu triarem i adequarem la resta. Aquestes observacions semble lògiques, però habitualment les i les docents participen d’una formació, on aprenen dinàmiques que mecanitzen i reprodueixen, sense tindre en compte els objectius.
En altre ordre de coses, quan els jocs no persegueixen fomentar el coneixement, es poden modificar tantes voltes com siga necessari. Un clar exemple el trobem als jocs i cançons tradicionals, que presente diverses versions.
A l'hora de fer ús d’un joc amb intenció educativa, ens trobem amb preguntes clau, com ara, què és un joc? Quins són els elements que interactuen o configuren l’evolució d’un joc per obtenir un resultat o un altre, depenent de la situació? Entre altres qüestions.
En aquest sentit, el primer a tindre en compte són els paràmetres socials que fonamenten el joc. Primer, el protagonisme de les persones que juguen, per a identificar si estan jugant o no. Segon, ha de ser necessàriament lúdic, divertit. Tercer, el joc presente un propòsit clar, juguem per arribar a un punt, o per aconseguir una meta, clarament predefinida. En paraules de l’autor el joc compleix el trinomi: «llibertat, plaer i finalitat en si mateixa».
D'igual manera, el joc ens acompanya al llarg de tota la vida. Hi ha un joc per a cada moment i cada etapa vital. Hi ha jocs per a tots els públics, per a jugar en equip o individualment... No obstant, el joc va més enllà. Possibilita cert aprenentatge, assolir habilitats específiques, determinades. Per tot allò, l'educador o educadora ha de conéixer les característiques, demandes i necessitats de cada grup, per a poder plantejar un joc adient.
Una altra qüestió interessant són les relacions, les interaccions que es desenvolupen mentre juguem. Per exemple, com podem fomentar la cooperació i la no competitivitat; la inclusió o la intercultural mitjançant certes propostes lúdiques, conscientment orientades. És a dir, en cada mena de joc, podem assolir uns valors o actituds concretes.
Als menjadors, escolar, per exemple, trobem una predisposició, privilegiat, amb unes característiques, socials i espacials, que caldrà tindre present per a programar les propostes lúdiques.
Per altra banda, fonamental a l'hora de posar en pràctica un joc és l’avaluació. En aquest sentit, cal registrar acuradament les dades, per tal de conéixer la informació que ens ajudarà a saber si hem assolit els objectius, així com l’opinió de les persones participants.
L’autor proposa analitzar els jocs digitals baix el mateix criteri abans assenyalats. Igualment, com a cloenda de l’article ensrecordar que un joc només és educatiu si presenta una intenció i objectiu educatiu. En aquest sentit, cal conéixer i comptar amb els elements, recursos i criteris necessaris.
Comentarios
Publicar un comentario