L'animació sociocultural en les persones adultes i en la tercera edat

En la maduresa, i sobretot a l'etapa de la tercera edat és quan tornem a tindre la possibilitat de dedicar les nostres vides a allò que més ens agrada. Totes aquelles coses que no podiem fer a causa de les obligacions del dia a dia, estan ara al nostre alcanç. 

I és que la tercera edat es pot entendre com una etapa en la que quedem ressignats a la butaca, o bé com una etapa en la que redescobrir-se i cercar les possibilitats que aquest nou capítol ens pot oferir.

Una tercera edat duta des de la participació, el desenvolupament personal i l'autosuperació i realització com a persona, són dels factors més essencials a tindre en compte a l'hora d'intervindre en un context amb persones grans. Aquests valors ens evitaràn, en un futur, els pertinents recursos humans i econòmics que deriven a causa de dur una vida sedentària, dependent i en detriment, factors que provoquen en gran mesura la majoria de malalties i marginacions que sofreixen avui en dia les nostres majors.

És per això que, com a animadores socials, complim el paper de dinamitzar aquesta etapa i transformar-la en un ent de referència per a la participació i la reinserció de les persones majors, per a que puguen dur un envelliment sa i actiu. Algunes de les actuacions que podem desenvolupar com a agents principals de l'acció social dinamitzadora de la tercera edat, són: 

- La promoció de la persona major en el seu entorn més proper, la vida local. Per a açò se sol recòrrer a l'oci actiu, en el qual les persones majors poden desenvolupar tasques culturals i alhora didàctiques, ja siga en Centres de Majors, Llars del Jubilat, Associacions, etc.

- La implicació de la persona major en l'espai de la seua vida cotidiana, com per exemple amb les persones majors dels centres ressidencials, per que puguen realitzar una participació més efectiva en aquesta etapa.

- El fort paper que juguem en lel recolzament a persones amb dependència, i a persones amb pèrdues progressives de la seua autonomia. Ací pretenem que les persones no es desvinculen de la seua pròpia comunitat, i que les seues vides es vegen facilitades per la nostra ajuda.

En definitiva, la nostra acció col·laboradora per a/amb aquest col·lectiu, ha de centrar-se en acompanyar a les persones majors durant aquest procés vital al qual han d'acostumar-se, i intentar en la mesura del possible que aquestes puguen gaudir-la. Per tal de facilitar aquesta tasca, com a treballadores socials i per tant com a animadores socials, hem d'afavorir les relacions entre elles, així com el seu desenvolupament integral. 

Hem de tenir en compte que les persones grans, a les últimes dècades, no sols han complit amb el seu paper de pares i mares, sinò que han suposat un fort suport per a milions de famílies que s'han vist afectades per la gran recessió espanyola; per tant s'ha de tindre en compte que són persones que sempre s'han valgut per elles mateixa i que a més, han fet avant a gran part de la seua família, de manera que el fet de fer-se a la idea de tindre que ser cuidat - de deixar-se cuidar - pot suposar un impediment per a ells...

És per això que hem de promoure al màxim la seua autonomia personal i la seua independència; hem d'evitar l'inmobilisme en totes les seues facetes, per tal que disfruten d'una tercera edat activa i socialitzadora; hem de vetlar per mantindre o millorar la seua situació de salut; facilitar els mitjans per a que visquen durant molts anys, i que ho fagen bé, amb totes les carències cobertes i de manera feliç.

Si no fem açò avui per les nostres majors, estem despreciant tota la ajuda, el recolzament i l'amor incondicional que varem rebre d'elles ahir, sense oblidar que s'ha de tindre en compte que - com dia la meua àvia - si per elles fora, a nosaltres mai ens havera faltat de res, i quan ho diu sé que és de veres, perquè quan coincideixes amb persones grans i parles amb elles, observes tot aquell sistema de valors que lamentablement avui, amb les noves estructures i organitzacions socials i familiars, s'estan perdent. Entenem que els canvis són part del procés, però impacta veure la manera en la que es confronten les dues perspectives.