El teatre de l'oprimit

El que des de l'animació sociocultural hem treballat al voltant del teatre de l'oprimit, és una idea de formular estèticament allò que volem expressar. Amb la realització de tècniques com aquestes, el que s'aconsegueix és una deshinibició física i mental dels participants, els quals s'expressen lliurement mitjançant jocs o exercicis particulars.

En ares de comprendre i/o buscar altres opcions respecte a certes problemàtiques socials o personals, la tècnica del teatre de l'oprimit representa un fort instrument dramatitzador i socialitzador en quant a l'expressió de certa escena o aconteciment específic; i el que més impacta a nivell de lliure accés i participació, és que aquest tipus de tècnica teatral pot ser representada a qualsevol lloc del món per qualsevol persona que vuiga, ja que no requereix gairebé recursos, i en moments de crisis on no saem de quina manera gestionar un grup o realitzar alguna activitat, podem recurrir a ell i pot fer-se servir perfectament en qualsevol context.

Algunes de les tècniques que a nivell personal més m'han agradat han sigut les següents:

1. La de la carrera a càmera lenta, ja que, a part de desmitificar la idea de que guanye sempre el que primer arriba, suposa fer un poc més d'esforç per a no arribar, i centrar-se en el camí en compte del final per tan sols tractar de guanyar. Es tracta de disfrutal del procés així com de la companyia, i veure com tots intenten no caure, o tots intenten fer-ho el més a càmera lenta possible. No és exclusiu, ja que les persones que no se'ls donen bé les activitats físiques, o no els agraden, poden veure-ho des d'una altra perspectiva, al mateix temps que es diverteixen.

2. El de les titelles (Titella i Titellaire/a) ja que considere que a nivell psicomotriu pot desenvolupar certes habilitats, sobretot en persones més menudes, i si fora el cas, en persones grans modificant les condicions i adaptant-ho a les seues necessitats. Amb açò també es reforça el treball en equip i la complementarietat que de vegades tant ens costa aconseguir; apropar-se a la persona mitjançant un vincle imaginari, i per un moment compartir-ho tot d'alguna manera.

3. El de les iconografies amb possibilitat de diàleg. Veig en esta activitat una possibilitat d'imaginació i expressió corporal que pot ser molt beneficiosa pa la compenetració i la confiança en el grup, al mateix temps que, evidentment, ens divertim. El que amb aquesta dinàmica trobe que pot beneficiar als i les participants és amb la idea se sentir-se compenetrat/da amb la resta; la idea d'estar creant algo junts, algo "xulo" en el que tots estan participant i aportant el seu granet d'arena. Per a mi això és el que ha de fomentar, entre altres coses, la cultura.