Polítiques culturals

Existeixen distintes maneres d’entendre la cultura, i per tant, cada agent polític té les seues preferències en el moment d'aplicar les polítiques culturals. Un clar exemple està en la divisió que existeix en Espanya, on trobem que algunes forces polítiques consideren la tauromàquia com cultura, i altres no.

Les finalitats de les polítiques culturals en llinyes generals són:

· Facilitar l’accés a les activitats culturals a tota la població.

· Fomentar la cohesió, d’integració i la participació ciutadana.

· La transició ecològica, cap a un model social en comunió amb la biosfera. 

· Reforçar o transformar la identitat cultural.

· Generar fluxos econòmics derivats de les activitats culturals.

A finals dels anys 60 sorgeix, el concepte de democràcia cultural que ressalta l’importància de fomentar la participació activa en la vida cultural de totes les persones, amb l’objectiu de què les polítiques culturals han de garantir aquesta participació com un dret de la ciutadania. La comunitat ha de ser un agent actiu que participe en la creació de la identitat cultural, i no només, concebible des de el rol passiu i consumidor de la cultura.

Aquest dret a la participació i a la creació també és reconegut a la constitució espanyola:

“Artículo 9.2. Corresponde a los poderes públicos (..) facilitar la participación de to- dos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social.”

Als anys 70, des de l’animació sociocultural es fomenta el concepte de “democràcia cultural”, com una idea esperançadora per revertir el moment de crisi social que exigia la recomposició de la societat civil, i la reconstrucció de les xarxes ciutadanes. Com a  experiències positiva que pot reflectir l’esperit de la “democràcia cultural” volem parlar de dos col·lectius que estan treballant des de la perspectiva de la intervenció social a través de l’art, com la Coordinadora Artbarri, o la llarga experiència de l’Ateneu de 9 barris a Barcelona amb el circ.