La política cultural - Cultura, animació i gestió cultural

Per explicar el que actualment coneguem i entenem com a política cultural, cal fer de manera prèvia un anàlisi del propi concepte de política i l'espai que ocupa dins la cultura.

Quan parlem de política pensem en la manera d'organitzar i dirigir les societats; en l'acció de governar un país, entenent així també la lluita per arribar a aquest govern; o la manera en la que tenen tant els càrregs públics com la ciutadania civil de participar i inferir en els assumptes públics.

En quant a la política cultural, entenent la cultura des d'una visió més simbòlica i vista com una eina de transformació col·lectiva, es podria dir que fa referència a totes aquelles pràctiques socials que hagen estat deliberades prèviament, o no, per diversos agents socials, tant individuals com col·lectius, i que entenen la cultura com un sector d'activitats artístiques i socials, però també com un sistema de símbols que les comunitats comparteixen.

En aquest àmbit, pren un gran protagonisme la ciutadania, donat que s'han mamprès accions col·lectives per tal de preservar el patrimoni cultural, sobretot a Espanya, com per exemple els moviments llibertaris després de l'època del franquisme, així com la plataforma Salvem el Cabanyal de València, que tan gran impacte té a les polítiques socials i culturals de la ciutat.

En l'actualitat, reduim la idea de la política cultural cap al terreny artístic i cultural, però en realitat deixem per analitzar l'impacte que moltes activitats culturals tenen sobre la nostra identitat, i no tenim gens en compte la idea de conscienciació col·lectiva que porta al darrere. Açò es deu a que la política cultural no és neutra, la política cultural ens mostra el món com voldríem que fora i de quina manera ens relacionem i ens relacionarem amb els altres, per tal de millorar-ho.

Entre altres, algunes de les funcions que persegueix la política social serien:

• Funcions culturals, com aconseguir l'igual accés a les activitats culturals per a totes
• Les implicacions que tenen en la integració, la cohesió i la participació de la col·lectivitat
• El foment econòmic que proporciona la cultura en quant a creació de llocs de treball, tant de manera directa com indirecta.
• Les que lluiten per preservar l'entorn i el medi natural
• I sobretot, les que reforcen la identitat col·lectiva i lluiten per la seua transformació

No obstant, les polítiques culturals també han sigut emprades amb un fi controlador, en ares de dirigir el poder intel·lectual per tal d'influir en les decisions de les societats; i com ja hem comentat que aquesta cultura no és mai neutra, es pot fer servir per tal de legitimar certs valors mitjançant les activitats culturals, i d'aquesta manera inferir en les nostres accions i comportaments.

L’acció dels organismes públics. La política cultural des de l’administració

Com és de saber, el mercat sempre ha vuigut controlar les idees de les societats per tal d'aconseguir els seus interessos, i si a açò li sumem la capacitat que, com a propi mercat generador de fluxos i riqueses, té, es dóna una situació quasi desbordant.

Per tant, i des de l'acció pública, es fa necessària una reorganització dels desequilibris que aquest mercat manipulador i asfixiant provoca. D'aquesta manera, se pretendria garantir el lliure accés a les activitats culturals i al dret de poder crear-les amb llibertat. I és que, i cite de manera textual "La societat demanda més inversió en cultura i inclús aquells ciutadans que no assisteixen habitualment a activitats culturals consideren que és bo que les institucions públiques destinen més recursos a la cultura ja que això enriqueix i fa més culta la societat" (Artibarriblog). En definitiva, una societat culta és més difícil de controlar, per això des del mercat i inclòs des d'alguns sectors de les institucions públiques se'ns priva del lliure i igual accés a aquest contingut cultural. 

Ens volen dormits!

I és la població amb més dificultats d'accés la que més necessita adquirir aquest component crític, social i cultural. En diversos ambients socials, on les persones se senten excloses de certes activitats artístiques i culturals, es genera la sensació d'estar condicionat simplement de manera classista, i això no n'és propi de la cultura, sinó de la gestió i organització que des dels governs i el mercat s'està realitzant respecte a aquesta.

El que des del treball social podem aportar, a un nivell educatiu i socialitzador, és la idea d'aconseguir compensacions socials i culturals per mitjà del foment de la cultura en un sentit integrador i renovador, i no pas seguint el model de cultura tancat que fins a dia d'avui, encara segueix aplicant-se. Hem de construir cultura entre totes per tal que siga equitatiu i just, i no impartir cultura, perquè això és una qüestió social i no impositiva!

Fent un recorregut pel que ha aportat la política social al llarg del segle XX podem entendre que s'ha desenvolupat de diverses maneres:

• Com a art i cultura al servei de la revolució
• Com a art i cultura al servei de la construcció d'una identitat col·lectiva i del control social
• Com l'accés a les activitats culturals com a drets de les persones
• Com al dret de les persones a ser creadores, i recolzadora de la democràcia cultural
• Com a model extracultural
• I finalment, com a eina de cohesió social

El que actualment preocupa a les societats civils és la manera en la que l'era de la globalització s'ha menjat gran part del contingut i la importància cultural d'algunes societats, destruint els rasgs identitaris o sancionant-los front a una idea de cultura, valga la redundància, més global i unificada. Si a açò li sumem el fet de que la cultura cada vegada s'està vegent més perjudicada per les relacions entre mercat-estat, iaçò provoca una ineficiència de les estructures i els organismes públics en de la gestió cultural.

Des de l'acció social s'ha de mamprendre una acció de reivindicació orientada a la lliure circulació de les idees, en una època on cada vegada hi ha més intents de controlar-la; un clar exemple d'açò es veu reflexat al Cas Valtonyc, on van condemnar els seus ideals cap a una figura opressora, que a dia d'avui continua sangrant les arques del país.

És per això que hem d'enfortir la societat civil i desmantellar tot tipus de govern que coarte la nostra expressivitat i el nostre creixement com a persones, afegint que, segons la Cosntitució tenim dret ple a participar en la vida cultural. No hem de perdre els drets per els que els nostres avis tant van lluitar, no podem girar la cara a la censura, no podem tancar els ulls davant les repressions lingüístique ni als règims dictatorials en els que, cada vegada, estem més endinsats.

No han de poder reduir la cultura ni la seua activitat, no poden buidar-nos de contingut; les societats actuals estan més conscienciades i dispostes a ixir al carrer que mai, i cap repressió no podrà fer-la callar! Si alguna cosa hem aprés durant els últims anys, és que sols ens queda la revolució i al reivindicació, el suport i la consciència col·lectiva en ares de convertir açò, en un món millor!!!